Marta Alonso: “Si hagués d’engegar un altre projecte, segurament tornaria fer-ho a través del micromecenatge”

La vida dolça és el documental sobre el forn de sa Pelleteria, el forn de’n Miquel Pujol, el forner del barri de la Calatrava, a Palma. Però no vos vull parlar del documental, que de ben segur ja coneixeu tots, i que es va estrenar el passat 29 de setembre, dia de Sant Miquel. Sinó que m’agradaria parlar-vos de la manera com ha estat possible produir, rodar, muntar, postproduir… fer realitat, vaja, La vida dolça.

Allò que té de peculiar La vida dolça és que es tracta d’un projecte que ha estat possible gràcies a una fórmula de finançament col·lectiva que troba en la xarxa un perfecte company de viatge: el micromecenatge. Dirigit per na Marta Alonso, periodista catalana que ha viscut molts d’anys ben al devora del forn de Can Miquel, La vida dolça ha aconseguit el finançament procedent de les aportacions dineràries de més de 200 mecenes (persones i empreses), a través del microcenenatge i amb la xarxa com a vertadera protagonista (tot i que no exclusiva), no només pel que fa a la plataforma de finançament, sinó també per la promoció que s’ha fet a través d’Internet i que ha aconseguit la implicació de tantes persones que, des del començament, varen confiar en que La vida dolça sortiria endavant.  Continue reading

Tagged , , , , , ,

El número u del magazín @BorinoRos ja és al carrer

Borino Ros és una nova revista mensual i gratuïta, especialitzada en temes familiars, que ja ha començat a voltar pels carrers de Palma i de mig Mallorca… i en la que tenc la immensa sort de participar. Es tracta d’un projecte que han impulsat companyes professionals dels mitjans de comunicació i del món de la docència infantil i que es podrà trobar a biblioteques, escoles, llibreries especialitzades, comerços adreçats a infants o centres culturals, entre d’altres.

M’encanta, com a professional de la comunicació, que es posin en marxa projectes com aquest, tan guapos i senzills, però ambiciosos alhora i que, sobretot, han engegat tres companyes que sé que li dedicaran tota la seva professionalitat i saber fer, que en els dos casos no és poca, precisament. Tres companyes amb les que he tengut el plaer de fer feina abans de Borino Ros, quan era a la UIB, dues al costat dels mitjans de comunicació, na Rosa Campomar i na Cata Sagregra; i una tercera a la Universitat, en concret a l’ICE, na Mar Rayó. Des d’aquí també vull aprofitar per agrair na Rosa que pensàs en mi per prendre part d’aquest projecte. Gràcies! Continue reading

Tagged , , ,

“L’empresa periodística no es preocupa de l’agenda informativa, sinó de dir a la gent què ha de pensar”

L’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES), dirigit pel professor de Psicologia de la UIB Gonzalo Adán, ha elaborat el Primer informe sobre la qualitat democràtica a les Balears. Aquest estudi, que es basa en 180 enquestes realitzades a un grup de persones “coneixedores de la realitat social o bé de representativitat elevada en els seus respectius àmbits”, es va presentar dimecres passat en una taula rodona moderada per Adán i formada per tres periodistes: Miguel Manso, Javier Mato i Miquel Payeras. Segons Adán, tres periodistes que representen els tres grans grups de la premsa regional de les Illes Balears: Diario de Mallorca, El Mundo-El Día de Baleares i el Grup Serra (Última Hora i Diari de Balears), tot i que Miquel Payeras ja procurà deixar clar que ell no representa en cap cas l’Última Hora, diari en què únicament col·labora “des de casa”.

Continue reading

Nous horitzons

Quan una porta se’t tanca (o te la fan tancar a la força), de ben segur que en trobarem d’altres que ja són obertes, d’altres que podrem obrir i d’altres que ens obriran terceres persones.  D’igual manera que quan hem de posar punt (m’agrada més ‘seguit’, no ‘apart’ o ‘final’) a un projecte, tot d’una en podrem començar un de nou, amb la motivació i la il·lusió amb què solem fer front a aquestes circumstàncies. El meu cas no és una excepció. Segurament el vostre tampoc, només hi heu de confiar.

Portes que trobam obertes

Ja fa un grapat d’anyets que tenia pensat fer la tesi doctoral, amb un horitzó clar: la docència universitària (sempre lligada a la universitat, n’Aina, com bé sabeu). De mica en mica, d’any en any, he anat complint les passes. Primer el màster, llavors la formació en investigació i, tot seguit, el projecte de tesi doctoral, que em varen aprovar el juliol. I, a partir del setembre, ja som estudiant de doctorat.  Continue reading

Fins aviat, @UIBuniversitat

El dia que vaig saber que no em renovarien el contracte a la UIB més enllà del 21 de setembre de 2012, el primer pensament que vaig fer va ser: de cap de les maneres m’he de quedar aturada, ara, quan sembla que tot és costa amunt, quan només engeguen gent al carrer i no ‘rescaten’ ningú.

No em referesc a que tot és costa amunt només des del punt de vista personal i de l’estat d’ànim. Els que em coneixen millor em demanen cada cinc minuts com estic, d’ençà que els vaig donar la notícia, i la resposta gairebé sempre ha estat optimista. Em referesc, sobre tot, a l’aspecte professional. Així que vaig començar a enumerar quines opcions tenia. El primer que vaig pensar va ser que me faria un bloc (n’Aina, que sempre aconsella tothom que se’n obri un!). Idò no em quedava una altra opció. Havia d’obrir un bloc. I, des d’abans de tenir-ho, ja sabia quina seria la primera entrada: aquesta. La que posa per escrit el punt d’inflexió que suposa per a mi no haver tornat avui dematí al Campus de la UIB a fer feina.  Continue reading