Aina Escalas

El dia que vaig saber que no em renovarien el contracte a la UIB més enllà del 21 de setembre de 2012, el primer pensament que vaig fer va ser: de cap de les maneres m’he de quedar aturada, ara, quan sembla que tot és costa amunt, quan només engeguen gent al carrer i no ‘rescaten’ ningú.

No em referesc a que tot és costa amunt només des del punt de vista personal i de l’estat d’ànim. Els que em coneixen millor em demanen cada cinc minuts com estic, d’ençà que els vaig donar la notícia, i la resposta gairebé sempre ha estat optimista. Em referesc, sobre tot, a l’aspecte professional. Així que vaig començar a enumerar quines opcions tenia. El primer que vaig pensar va ser que me faria un bloc (n’Aina, que sempre aconsella tothom que se’n obri un!). Idò no em quedava una altra opció. Havia d’obrir un bloc. I, des d’abans de tenir-ho, ja sabia quina seria la primera entrada: aquesta. La que posa per escrit el punt d’inflexió que suposa per a mi no haver tornat avui dematí al Campus de la UIB a fer feina. 

“Aina, no pens dir-te adéu”

Com en Guillem Balboa i na Mariabel Pocoví, que es negaren a dir-me adéu ahir, jo em nec a dir adéu a la UIB. Sé que és un ‘fins aviat’, perquè tard o d’hora, estic segura que hi tornaré. D’una manera o d’una altra, però n’estic convençuda. He passat els darrers dos anys i mig de la meva vida anant cada dematí al Servei de Comunicació de la UIB, des que una telefonada de na Mariabel (el 15 de març de 2010, si no ho record malament, dos dies abans d’incorporar-m’hi) me digués que m’havia triat a mi per substituir en Guillem. En Guillem va tornar… i jo vaig quedar. Pròrrogues de contracte, una renovació i dues renovacions. Fins que ja no n’hi hagué més. Víctima, supòs, de les retallades que patim gairebé tots. De les retallades, n’estic segura. Perquè els meus companys no s’han cansat de demostrar-me que no és per res més, que si per ells fos, avui encara despenjaria el telèfon amb el “Comunicació, bon dia”, com ahir vespre vaig estar a punt de fer a ca nostra. I que m’enyoraran, tant com jo a ells. Perquè aquest darrers dos anys i mig han estat dels més feliços de la meva vida.

Gràcies a tots. Especialment a na Mariabel, en Guillem, en Toni i n’Andreu. I també a na Patrícia. I, abans d’ella en el temps, a en Martí March.

Gràcies a la resta de companys de la resta de departaments i unitats amb qui he tengut un tracte més proper i que no oblidaré. M’atreviré a fer una llista, esperant no deixar-me ningú (i esperant que em diculpi, si és així).

A la gent del SAC, amb qui he fet tanta feina i tan propera, sobre tot na Bàrbara i na Nassi.
A la resta de companys del Vicerectorat de Projecció Cultural/Projecció Universitària, sobre tot na Majo.
Als companys del Rectorat, sobre tot n’Isabel, n’Eugenia, na Marisa, en Toni, na Catalina, n’Encarna i en Josep.
Als ‘meus’ bidells, sobre tot n’Aina i na Joana Maria.
Als companys del Servei Lingüístic, sobre tot n’Antònia Maria, na Marta, na Magdalena i en Jordi. I als que varen partir abans: en Miquel i en Cocover.
A na Margalida Estelrich, del Consell Social.
A n’Ana i na Marian, especialment, d’Infraestructures.
A les ‘nines’ de Relacions Internacionals i a en Ricardo. Núria, Magdalena, Mamem i Neus, especialment.
A en Joan Vives, d’Edicions UIB. Qui encara me deu un gin-tònic.
Als amics del CTI, sobre tot n’Àlex i na Marisa. I al ‘kefe’, en Carlos Juiz, una de les persones que més fort i ha apostat sempre per mi.
Als companys d’Audiovisuals, sobre tot en Paco, en Miquel, en Pau i en Joan.
A na Natàlia de l’IMEDEA.
A la persona que pot escriure les memòries més valuoses de la UIB: en Miquel ‘des Jovellanos’.
A en Miquel Pastor, de Biblioteques i Documentació.
Als companys d’Informació, sobre tot a en Miquel Amorós.
A l’equip de CampusEsport, sobre tot na Sílvia.
Al company d’equip al CEI, Toni Arbona, i als companys de Girona, sobre tot Meius, Miquel i Marta.
Als millors professors i investigadors de la casa, sobre tot en Cels, en Quim, en Joan David, en Juan Franch i en José Luis.
I, també, gràcies a la Rectora, que va ser qui me va donar la notícia personalment, i qui no s’ha cansat de dir-me que contaran amb mi tan aviat els pressupostos ho permetin.

Gràcies a tots i fins aviat, @UIBuniversitat.